En les seves obres, Àngel Guimerà dona molta importància als afers romàntics, a la dona i els protagonistes que acostumen a ser de classe baixa, aquest poema n'és un clar exemple. La vinya, va ser un dels millors cultius temps enrere, i Àngel Guimerà la representa en aquest poema i en Maria Rosa.
La Rosa, éssent recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, trepitjant la verema, que més bona es torna pel fet de que sigui ella qui la trepitja. Sens dubte una dona atractiva als ulls del jove, que se la mira i desitja ser trepitjat per ella.
Aquest any tenen bona collita, pero pel jove, la millor collita serà la que la mossa va trepitjar.
En el primer paràgraf un jove ens introdueïx el record d'una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, un tret romàntic que ens porta al pasat, al record d'una noia de la que n'està enamorat. Tot seguit, en el següent, ens explica que (la verema es fonia només de pensar-hi), quan ella el mirava, desitja ser sota els seus peus, ser trepitjat per ella, aprop, un símbol clarament eròtic. En el tercer, ens descriu la noia, és atractiva, està mal vestida, per tant ens dona a coneixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa, només els pobres treballen, i la compara amb una verge, signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a saber que segons el seu pare, aquest any poden tindre bona collita. En el cinquè el noi veu que aquest any finalment tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui aquella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada