dijous, 9 de desembre del 2010

Joan Maragall i Joan Oliver

"La vaca cega" va ser escrita per Joan Maragall, on a través d'aquesta ens vol transmetre, d'entre altres coses, la visió de la natura als ulls d'una vaca. Aquesta està ferida i no hi veu, conformant-se amb la vida que li ha atorgat el destí viu apartada del ramat sola i recorrent un camí que ja coneix de tants cops que hi ha passat. L'obra és exempta de vitalisme, on tot esdevé lentament donant-li un toc encara més tràgic.

En canvi, "La vaca suïssa" de Joan Oliver ens transmet tot el contrari. Aquesta vaca no està conforme amb la seva vida i és revolta contra l'amo, i aquesta volent ser lliure renega de tothom. Aquesta obra ens mostra un fort vitalisme d'inconformitat i caire revolucionari. Finalment la mateixa vaca és compara amb la vaca cega de Joan Maragall i s'anomena a si mateixa la vaca de la mala llet.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Joan Maragall

Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860. L'únic noi d'entre tres germanes i de familia burgesa.
Va estudiar fins acavar batxillerat, i va ser llavors quan el seu pare el va introduïr al negoci familiar, l'industria tèxtil. Maragall no s'hi va adaptar i el seu pare li va permetre estudiar la carrera de Dret.
Un cop acavada la carrera, l'empresa tèxtil estava en crisi, i hi va tornar a treballar aconseguint salvar el negoci.
Més endavant va continuar treballant, escribint pel diari de Barcelona i fent poemes, com per exemple el de "La vaca cega".
Més tard, Maragall és va casar amb Clara i va tindre 13 fills.
El 1898 Espanya va perdre territoris i ell va escriure "L'oda a Espanya", on després d'una conversa amb aquesta, és despedeix. També va escriure el "Cant espiritual", on expresa els seus sentiments a través de la naturalesa.
Finalment, Joan Maragall ens va deixar l'any 1911 juntament amb un bon grapat d'obres, que el faran perdurar en el nostre record i en la història de la nostra literatura eternament.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Monòleg de Maria Rosa

1. A quin acte pertany i en quin moment podem situar-lo?
Pertany al primer acte, és quan Maria Rosa ens explica que sent per l'Andreu i com venen a detenir-lo.

2. Per què podem considerar que és un monòleg si Maria Rosa es troba envoltada d'altra gent?
Perqué està explicant als altres que va passar quan van anar a detenir l'Andreu, és com si no es dirigis a ningú, ningú la interromp i per tant és com la protagonista d'aquesta escena.

3. Quina és la funció del monòleg dins aquest acte?
Expresar-nos els sentiments de Maria Rosa envers l'Andreu i donar-nos a coneixer perqué és a la presó.

4. Com descriuries el matrimoni de la Maria Rosa i l'Andreu, després d'escoltar/llegir les seves paraules?
Doncs un matrimoni avingut, que s'estimava, on l'amor de la Maria Rosa és més com el d'una mare pel seu fill, l'Andreu ens el mostra sincer i inocent, segons Maria Rosa.

5. Quins sentiments es reflecteixen en el seu discurs?
Amor, felicitat, nostàlgia, angoixa, patiment, soledat i ràbia.

6. Com definiríeu el personatge de Maria Rosa arran d'aquesta intervenció?
Una dona a la que li han robat l'única cosa per la que vivia, tot i que és una dona fràgil, ella vol mostrar-nos tot el contrari, que és forta, i que no hi ha res més que li pugui fer més mal.

Comentari de "La Trepitjadora"

En les seves obres, Àngel Guimerà dona molta importància als afers romàntics, a la dona i els protagonistes que acostumen a ser de classe baixa, aquest poema n'és un clar exemple. La vinya, va ser un dels millors cultius temps enrere, i Àngel Guimerà la representa en aquest poema i en Maria Rosa.

La Rosa, éssent recordada per un jove enamorat un any després del seu primer trobament, trepitjant la verema, que més bona es torna pel fet de que sigui ella qui la trepitja. Sens dubte una dona atractiva als ulls del jove, que se la mira i desitja ser trepitjat per ella.
Aquest any tenen bona collita, pero pel jove, la millor collita serà la que la mossa va trepitjar.

En el primer paràgraf un jove ens introdueïx el record d'una noia anomenada Rosa, que trepitjava la verema de la collita de l'any passat, un tret romàntic que ens porta al pasat, al record d'una noia de la que n'està enamorat. Tot seguit, en el següent, ens explica que (la verema es fonia només de pensar-hi), quan ella el mirava, desitja ser sota els seus peus, ser trepitjat per ella, aprop, un símbol clarament eròtic. En el tercer, ens descriu la noia, és atractiva, està mal vestida, per tant ens dona a coneixer la seva classe social, és morena símbol que ens mostra que treballa, només els pobres treballen, i la compara amb una verge, signe de puresa. En el quart paràgraf ens dóna a saber que segons el seu pare, aquest any poden tindre bona collita. En el cinquè el noi veu que aquest any finalment tindran bona collita, pero el record de l'any passat fa que per a ell la millor collita sigui aquella.

dijous, 23 de setembre del 2010

Activitat sobre el teatre d'Àngel Guimerà

1. Quina és la caracterització que es fa de manelic per boca de Josep i del mateix Manelic en les escenes III i VI de l'acte I?
A través de les paraules d'en Josep, Manelic és un tros de pa,  beneit, rucàs, i un personatge solitari.
Manelic, és inocent, no coneix el mal, amb un sentiment de tristor al deixar la seva vida a les muntanyes, pero content de canviar d'aires.

2. Resumeix els fets de la vida de Marta i Sebastià que ells mateixos donen a conèixer en l'escena VIII de l'acte I.
Quina és l'actitud i els desitjos que mostra l'un vers l'altre en aquesta escena?
Sebastià vol casar-se amb algú per apropiar-se els seus bens, tot i això, vol mantenir la seva relació d'amant amb Marta, que també l'estima. Per camuflar aquesta relació fa que es casi amb Manelic, encara que ella no hi estigui gaire d'acord.

3. Explica la visió de la "terra baixa" i de la "terra alta" que es dedueix del diàleg de la Marta i el Manelic en les escenes de l'acte II i III.

La natura és sorprenent.

divendres, 17 de setembre del 2010

Biografia d'Emili Teixidor

Va néixer el 22 de desembre de 1933 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. Va estudiar dret, filosofia, lletres, periodisme i magisteri, esdevenint durant anys professor d'institut.

És un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana i un dels clàssics moderns de la litaratura infantil i juvenil, encara que també ha escrit novel·les per a adults. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa.

“La vida i els llibres”

Sense els llibres, hi hauria un buit a la nostra vida, aquesta és la idea principal d’aquest text en què l’autor ens fa conèixer d’una manera subjectiva aquest fet.
Els llibres són l’eina per transmetre la informació, la història, els coneixements, l’idioma, la cultura, la imaginació, fins i tot la vida d’altres persones; tot el saber que actualment posseïm. Sense els llibres i la informació que ens transmeten, no seríem nosaltres mateixos, tampoc sabríem res i qualsevol ens podria enganyar.
Temps enrere hi havia molts analfabets, i la manera de transmetre aquesta informació era oralment, i per tant molta informació s’ha perdut.
La memòria és limitada i necessitem emmagatzemar tota aquesta informació per no perdre-la, i aquest paper el tenen els llibres.
El que més destaca sobretot, és la lectura com a un plaer de la vida, una distracció on pots endinsar-t’hi i viure-hi altres vides i emocions. A ell llegir li omple la vida.

dijous, 16 de setembre del 2010

Ei, com va tot?

Ja formo part del blogspot, ja ens anirem comentant, ens veiem!